Des d’una posició veïnal, transfronterera, sempre havia tingut la sensació que faltava una peça en la relació de la Generalitat de Catalunya amb Andorra. Quan vàrem patir la pandèmia, aquesta sensació es va convertir en certesa. Només calia veure les anades i vingudes de les autoritzacions d’entrades i sortides d’Andorra. Reforça aquesta certesa tota la temàtica laboral dels fronterers, el necessari conveni sanitari que pugui beneficiar les institucions d’ambdós costats de la frontera, la projecció de futur del que ha de ser una profitosa relació entre Andorra i les comarques de l’Alt Pirineu. Continua llegint