Joan-Enric Vives, Copríncep episcopal i arquebisbe, complirà 75 anys el pròxim 24 de juliol, l’edat obligada de jubilació, un mandat que va imposar el Concili Vaticà II i que els bisbes majoritàriament no porten de bona gana. Quan un bisbe compleix 75 anys, es prega que enviï al Sant Pare la seva carta de renúncia, que vol dir que demana permís de jubilar-se de l’ofici de bisbe diocesà. El Papa Francesc, segons ha pogut saber el Diari, té la intenció que Vives continuï perquè la seva salut li permet. Les fonts apunten que “previsiblement” serà així, segons han comentat des del Vaticà al Govern tenint en compte les característiques tan específiques, i que l’Arquebisbe seguirà dos o tres anys al capdavant de la diòcesi. El bisbe d’Urgell és alhora cap d’Estat conjuntament amb el copríncep francès. A final del 2022 es va mostrar a favor que el Vaticà designi un bisbe coadjutor que faciliti la transició en el càrrec quan ell compleixi els 75 anys i s’hagi de jubilar, com estipula la constitució apostòlica. De moment no serà així, i Francesc considera que la seva salut li permet seguir a la Seu mentre es fa el relleu de manera pausada. El fet que no s’hagi nomenat un bisbe coadjutor, com sí que es va fer amb Joan Martí Alanis, és la mostra que el substitut encara no és triat. Fonts properes al Govern fixen un termini de dos o tres anys per al canvi, i donen per fet que un any abans de la jubilació de Vives hi haurà el nomenament d’un bisbe coadjutor per fer una transició ordenada i estigui preparat per al nou càrrec quan en prengui possessió. Aquesta designació serà el senyal que Vives es jubila. Les fonts donen per segur que tindrà lloc cap al 2026, tot i que no es descarta que la demora sigui de tres anys. Trobar el successor no és tasca fàcil, ja que cal algú que parli català, que tingui coneixement de la realitat andorrana, i domini l’anglès i francès per a les seves obligacions institucionals com a Copríncep. El d’Urgell es considera un bisbat mixt. No és urbà, com el de Barcelona, ni rural, com seria el de Solsona. Al Govern el conforta aquesta transició tranquil·la. Vives –i també el Papa Francesc– és conscient de les reivindicacions de la societat andorrana i de les intencions polítiques de despenalitzar l’avortament per a les dones. Tot i que l’avortament és una línia vermella per a l’Església, l’executiu està convençut que l’afer està encarrilat i que la proposta serà acceptada pel Vaticà. El setembre passat el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, va fer unes declaracions de molt valor durant la seva visita a Andorra pel Dia de Meritxell: “Esperem trobar una solució satisfactòria per a tots”, va apuntar en relació amb la possibilitat de posar en marxa fórmules que protegeixin a les dones que decideixin avortar. Lògicament, Parolin no farà unes declaracions que no estiguin en sintonia amb la posició papal. L’arribada imminent d’un nou Bisbe d’Urgell podria fer un gir radical i posar en problemes les aspiracions polítiques, ja que probablement es mostraria reticent a haver de començar l’episcopat amb una despenalització delicada per a l’Església. https://www.diariandorra.ad/nacional/240603/vives-sera-durant-dos-anys-mes-coprincep-episcopal_152198.html 24.07.2023 María Gómez / ARAS Joan Enric Vives Sicilia (Barcelona, 24 de julio de 1949) es un obispo español de 74 años. Desde 2003 es arzobispo de Urgell, con el título adicional de copríncipe de Andorra, que comparte con el presidente de Francia. Estudió, fue ordenado y desarrolló su ministerio sacerdotal en la Archidiócesis de Barcelona, donde fue nombrado obispo auxiliar en 1993. En 2001 fue designado obispo coadjutor de Urgell, siendo el titular Joan Martí Alanis. Al renunciar este por edad, en 2003 Vives se convirtió en arzobispo de Urgell y copríncipe de Andorra. Durante 24 años fue secretario y portavoz de la Conferencia Episcopal Tarraconense, y actualmente es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña. En la CEE, preside la Comisión de Clero y Seminarios, y es miembro de la Comisión Permanente. Boletín gratuito de Religión Digital QUIERO SUSCRIBIRME Estudios y primeros años Joan Enric Vives es licenciado en Teología (1976) por la Facultad de Teología de Barcelona, licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación, sección filosofía (1982), y doctor (1993) por la Universidad de Barcelona. El 24 de septiembre de 1974 fue ordenado sacerdote en su parroquia natal de Santa Maria del Taulat, quedando incardinado en la Archidiócesis de Barcelona y desarrollando allí su ministerio pastoral: fue coadjutor y párroco en diversas parroquias de la diócesis, miembro fundador y consiliario del Movimiento de Jóvenes Cristianos en ambientes populares (JOBAC) (1975-1987), delegado episcopal de Justicia y Paz (1978-1993), y formador (1987-1991) y rector (1991-1997) del Seminario Mayor. También ejerció como secretario del Consejo Presbiteral (1978-1989), miembro y secretario del Colegio de Consultores (1985-1995); y secretario del Consejo Episcopal (1988-1990) y del Consejo Asesor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990). En el ámbito académico, fue profesor de Historia de la Filosofía en la Facultad de Teología de Catalunya (1983-1993). En la Facultad Eclesiástica de Filosofía de la Universidad Ramón Llull también fue profesor (1988-1993), vicedecano (1989-1993), y fue miembro del Patronato de la Fundación Universidad Ramón Llull (1991-1994). Obispo en Barcelona y en Urgell El 9 de junio de 1993, Vives fue nombrado obispo auxiliar de Barcelona, recibiendo la ordenación episcopal el 5 de septiembre de ese año, de manos del entonces arzobispo, Ricard M. Carles. El 25 de junio de 2001, el papa Juan Pablo II le nombró obispo coadjutor de Urgell, siendo el arzobispo Joan Martí Alanis. Tomó posesión del cargo el 29 de julio siguiente. Arzobispo de Urgell desde 2003 Tras la renuncia por edad de Joan Martí Alanis, el 12 de mayo de 2003 Juan Pablo II nombró a Joan Enric Vives arzobispo de Urgell. El 10 de julio de ese año juró constitucionalmente como nuevo copríncipe de Andorra, en la Casa de la Vall, de Andorra la Vella. El 19 de marzo de 2010, Benedicto XVI le concedió el título honorífico personal de arzobispo ‘ad personam’, que reconoce su dignidad como arzobispo (aunque Urgell no es una archidiócesis, sino una diócesis) y su doble autoridad, eclesiástica y oficial. Los copríncipes de Andorra representan la Jefatura del Estado Independiente del Principado de Andorra. Es un título que comparten, en igualdad y a título personal, el obispo de Urgell y el presidente de la República Francesa. Cargos en la Conferencia Episcopal y en la Tarraconense En la Conferencia Episcopal Española (CEE), Joan Enric Vives es el presidente de la Comisión Episcopal para el Clero y Seminarios (desde 2020) y miembro de la Comisión Permanente. Antes había presidido la Comisión de Seminarios y Universidades (2005-2008 y 2014-2020) y miembro de Enseñanza y Catequesis (1993-2002), Pastoral Social (2002-2005), Medios de Comunicación Social (2008-2014) y del Consejo de Economía (2008-2014). Además, por otra parte, fue secretario y portavoz durante 24 años (1997-2021) de la Conferencia Episcopal Tarraconense, que reúne a los obispos de las provincias eclesiásticas de Tarragona y Barcelona. También fue responsables de Enseñanza (1993-2002), Seminarios y Pastoral Vocacional (1993-2008) y Liturgia (desde 2004). Actualmente (desde 2001) es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña. 

Joan-Enric Vives, Copríncep episcopal i arquebisbe, complirà 75 anys el pròxim 24 de juliol, l’edat obligada de jubilació, un mandat que va imposar el Concili Vaticà II i que els bisbes majoritàriament no porten de bona gana. Quan un bisbe compleix 75 anys, es prega que enviï al Sant Pare la seva carta de renúncia, que vol dir que demana permís de jubilar-se de l’ofici de bisbe diocesà. El Papa Francesc, segons ha pogut saber el Diari, té la intenció que Vives continuï perquè la seva salut li permet. Les fonts apunten que “previsiblement” serà així, segons han comentat des del Vaticà al Govern tenint en compte les característiques tan específiques, i que l’Arquebisbe seguirà dos o tres anys al capdavant de la diòcesi.

El bisbe d’Urgell és alhora cap d’Estat conjuntament amb el copríncep francès. A final del 2022 es va mostrar a favor que el Vaticà designi un bisbe coadjutor que faciliti la transició en el càrrec quan ell compleixi els 75 anys i s’hagi de jubilar, com estipula la constitució apostòlica. De moment no serà així, i Francesc considera que la seva salut li permet seguir a la Seu mentre es fa el relleu de manera pausada. El fet que no s’hagi nomenat un bisbe coadjutor, com sí que es va fer amb Joan Martí Alanis, és la mostra que el substitut encara no és triat.

Fonts properes al Govern fixen un termini de dos o tres anys per al canvi, i donen per fet que un any abans de la jubilació de Vives hi haurà el nomenament d’un bisbe coadjutor per fer una transició ordenada i estigui preparat per al nou càrrec quan en prengui possessió. Aquesta designació serà el senyal que Vives es jubila.

Les fonts donen per segur que tindrà lloc cap al 2026, tot i que no es descarta que la demora sigui de tres anys. Trobar el successor no és tasca fàcil, ja que cal algú que parli català, que tingui coneixement de la realitat andorrana, i domini l’anglès i francès per a les seves obligacions institucionals com a Copríncep. El d’Urgell es considera un bisbat mixt. No és urbà, com el de Barcelona, ni rural, com seria el de Solsona.

Al Govern el conforta aquesta transició tranquil·la. Vives –i també el Papa Francesc– és conscient de les reivindicacions de la societat andorrana i de les intencions polítiques de despenalitzar l’avortament per a les dones. Tot i que l’avortament és una línia vermella per a l’Església, l’executiu està convençut que l’afer està encarrilat i que la proposta serà acceptada pel Vaticà. El setembre passat el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, va fer unes declaracions de molt valor durant la seva visita a Andorra pel Dia de Meritxell: “Esperem trobar una solució satisfactòria per a tots”, va apuntar en relació amb la possibilitat de posar en marxa fórmules que protegeixin a les dones que decideixin avortar.

Lògicament, Parolin no farà unes declaracions que no estiguin en sintonia amb la posició papal. L’arribada imminent d’un nou Bisbe d’Urgell podria fer un gir radical i posar en problemes les aspiracions polítiques, ja que probablement es mostraria reticent a haver de començar l’episcopat amb una despenalització delicada per a l’Església.

https://www.diariandorra.ad/nacional/240603/vives-sera-durant-dos-anys-mes-coprincep-episcopal_152198.html

Joan-Enric Vives, Copríncep episcopal i arquebisbe, complirà 75 anys el pròxim 24 de juliol, l’edat obligada de jubilació, un mandat que va imposar el Concili Vaticà II i que els bisbes majoritàriament no porten de bona gana. Quan un bisbe compleix 75 anys, es prega que enviï al Sant Pare la seva carta de renúncia, que vol dir que demana permís de jubilar-se de l’ofici de bisbe diocesà. El Papa Francesc, segons ha pogut saber el Diari, té la intenció que Vives continuï perquè la seva salut li permet. Les fonts apunten que “previsiblement” serà així, segons han comentat des del Vaticà al Govern tenint en compte les característiques tan específiques, i que l’Arquebisbe seguirà dos o tres anys al capdavant de la diòcesi. El bisbe d’Urgell és alhora cap d’Estat conjuntament amb el copríncep francès. A final del 2022 es va mostrar a favor que el Vaticà designi un bisbe coadjutor que faciliti la transició en el càrrec quan ell compleixi els 75 anys i s’hagi de jubilar, com estipula la constitució apostòlica. De moment no serà així, i Francesc considera que la seva salut li permet seguir a la Seu mentre es fa el relleu de manera pausada. El fet que no s’hagi nomenat un bisbe coadjutor, com sí que es va fer amb Joan Martí Alanis, és la mostra que el substitut encara no és triat. Fonts properes al Govern fixen un termini de dos o tres anys per al canvi, i donen per fet que un any abans de la jubilació de Vives hi haurà el nomenament d’un bisbe coadjutor per fer una transició ordenada i estigui preparat per al nou càrrec quan en prengui possessió. Aquesta designació serà el senyal que Vives es jubila. Les fonts donen per segur que tindrà lloc cap al 2026, tot i que no es descarta que la demora sigui de tres anys. Trobar el successor no és tasca fàcil, ja que cal algú que parli català, que tingui coneixement de la realitat andorrana, i domini l’anglès i francès per a les seves obligacions institucionals com a Copríncep. El d’Urgell es considera un bisbat mixt. No és urbà, com el de Barcelona, ni rural, com seria el de Solsona. Al Govern el conforta aquesta transició tranquil·la. Vives –i també el Papa Francesc– és conscient de les reivindicacions de la societat andorrana i de les intencions polítiques de despenalitzar l’avortament per a les dones. Tot i que l’avortament és una línia vermella per a l’Església, l’executiu està convençut que l’afer està encarrilat i que la proposta serà acceptada pel Vaticà. El setembre passat el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, va fer unes declaracions de molt valor durant la seva visita a Andorra pel Dia de Meritxell: “Esperem trobar una solució satisfactòria per a tots”, va apuntar en relació amb la possibilitat de posar en marxa fórmules que protegeixin a les dones que decideixin avortar. Lògicament, Parolin no farà unes declaracions que no estiguin en sintonia amb la posició papal. L’arribada imminent d’un nou Bisbe d’Urgell podria fer un gir radical i posar en problemes les aspiracions polítiques, ja que probablement es mostraria reticent a haver de començar l’episcopat amb una despenalització delicada per a l’Església. https://www.diariandorra.ad/nacional/240603/vives-sera-durant-dos-anys-mes-coprincep-episcopal_152198.html 24.07.2023 María Gómez / ARAS Joan Enric Vives Sicilia (Barcelona, 24 de julio de 1949) es un obispo español de 74 años. Desde 2003 es arzobispo de Urgell, con el título adicional de copríncipe de Andorra, que comparte con el presidente de Francia. Estudió, fue ordenado y desarrolló su ministerio sacerdotal en la Archidiócesis de Barcelona, donde fue nombrado obispo auxiliar en 1993. En 2001 fue designado obispo coadjutor de Urgell, siendo el titular Joan Martí Alanis. Al renunciar este por edad, en 2003 Vives se convirtió en arzobispo de Urgell y copríncipe de Andorra. Durante 24 años fue secretario y portavoz de la Conferencia Episcopal Tarraconense, y actualmente es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña. En la CEE, preside la Comisión de Clero y Seminarios, y es miembro de la Comisión Permanente. Boletín gratuito de Religión Digital QUIERO SUSCRIBIRME Estudios y primeros años Joan Enric Vives es licenciado en Teología (1976) por la Facultad de Teología de Barcelona, licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación, sección filosofía (1982), y doctor (1993) por la Universidad de Barcelona. El 24 de septiembre de 1974 fue ordenado sacerdote en su parroquia natal de Santa Maria del Taulat, quedando incardinado en la Archidiócesis de Barcelona y desarrollando allí su ministerio pastoral: fue coadjutor y párroco en diversas parroquias de la diócesis, miembro fundador y consiliario del Movimiento de Jóvenes Cristianos en ambientes populares (JOBAC) (1975-1987), delegado episcopal de Justicia y Paz (1978-1993), y formador (1987-1991) y rector (1991-1997) del Seminario Mayor. También ejerció como secretario del Consejo Presbiteral (1978-1989), miembro y secretario del Colegio de Consultores (1985-1995); y secretario del Consejo Episcopal (1988-1990) y del Consejo Asesor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990). En el ámbito académico, fue profesor de Historia de la Filosofía en la Facultad de Teología de Catalunya (1983-1993). En la Facultad Eclesiástica de Filosofía de la Universidad Ramón Llull también fue profesor (1988-1993), vicedecano (1989-1993), y fue miembro del Patronato de la Fundación Universidad Ramón Llull (1991-1994). Obispo en Barcelona y en Urgell El 9 de junio de 1993, Vives fue nombrado obispo auxiliar de Barcelona, recibiendo la ordenación episcopal el 5 de septiembre de ese año, de manos del entonces arzobispo, Ricard M. Carles. El 25 de junio de 2001, el papa Juan Pablo II le nombró obispo coadjutor de Urgell, siendo el arzobispo Joan Martí Alanis. Tomó posesión del cargo el 29 de julio siguiente. Arzobispo de Urgell desde 2003 Tras la renuncia por edad de Joan Martí Alanis, el 12 de mayo de 2003 Juan Pablo II nombró a Joan Enric Vives arzobispo de Urgell. El 10 de julio de ese año juró constitucionalmente como nuevo copríncipe de Andorra, en la Casa de la Vall, de Andorra la Vella. El 19 de marzo de 2010, Benedicto XVI le concedió el título honorífico personal de arzobispo ‘ad personam’, que reconoce su dignidad como arzobispo (aunque Urgell no es una archidiócesis, sino una diócesis) y su doble autoridad, eclesiástica y oficial. Los copríncipes de Andorra representan la Jefatura del Estado Independiente del Principado de Andorra. Es un título que comparten, en igualdad y a título personal, el obispo de Urgell y el presidente de la República Francesa. Cargos en la Conferencia Episcopal y en la Tarraconense En la Conferencia Episcopal Española (CEE), Joan Enric Vives es el presidente de la Comisión Episcopal para el Clero y Seminarios (desde 2020) y miembro de la Comisión Permanente. Antes había presidido la Comisión de Seminarios y Universidades (2005-2008 y 2014-2020) y miembro de Enseñanza y Catequesis (1993-2002), Pastoral Social (2002-2005), Medios de Comunicación Social (2008-2014) y del Consejo de Economía (2008-2014). Además, por otra parte, fue secretario y portavoz durante 24 años (1997-2021) de la Conferencia Episcopal Tarraconense, que reúne a los obispos de las provincias eclesiásticas de Tarragona y Barcelona. También fue responsables de Enseñanza (1993-2002), Seminarios y Pastoral Vocacional (1993-2008) y Liturgia (desde 2004). Actualmente (desde 2001) es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña. 

Joan Enric Vives Sicilia (Barcelona, 24 de julio de 1949) es un obispo español de 74 años. Desde 2003 es arzobispo de Urgell, con el título adicional de copríncipe de Andorra, que comparte con el presidente de Francia.

Estudió, fue ordenado y desarrolló su ministerio sacerdotal en la Archidiócesis de Barcelona, donde fue nombrado obispo auxiliar en 1993. En 2001 fue designado obispo coadjutor de Urgell, siendo el titular Joan Martí Alanis. Al renunciar este por edad, en 2003 Vives se convirtió en arzobispo de Urgell y copríncipe de Andorra.

Durante 24 años fue secretario y portavoz de la Conferencia Episcopal Tarraconense, y actualmente es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña. En la CEE, preside la Comisión de Clero y Seminarios, y es miembro de la Comisión Permanente.

Boletín gratuito de Religión Digital
QUIERO SUSCRIBIRME

Estudios y primeros años

Joan Enric Vives es licenciado en Teología (1976) por la Facultad de Teología de Barcelona, licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación, sección filosofía (1982), y doctor (1993) por la Universidad de Barcelona.

El 24 de septiembre de 1974 fue ordenado sacerdote en su parroquia natal de Santa Maria del Taulat, quedando incardinado en la Archidiócesis de Barcelona y desarrollando allí su ministerio pastoral: fue coadjutor y párroco en diversas parroquias de la diócesis, miembro fundador y consiliario del Movimiento de Jóvenes Cristianos en ambientes populares (JOBAC) (1975-1987), delegado episcopal de Justicia y Paz (1978-1993), y formador (1987-1991) y rector (1991-1997) del Seminario Mayor.

También ejerció como secretario del Consejo Presbiteral (1978-1989), miembro y secretario del Colegio de Consultores (1985-1995); y secretario del Consejo Episcopal (1988-1990) y del Consejo Asesor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).

En el ámbito académico, fue profesor de Historia de la Filosofía en la Facultad de Teología de Catalunya (1983-1993). En la Facultad Eclesiástica de Filosofía de la Universidad Ramón Llull también fue profesor (1988-1993), vicedecano (1989-1993), y fue miembro del Patronato de la Fundación Universidad Ramón Llull (1991-1994).

Obispo en Barcelona y en Urgell

El 9 de junio de 1993, Vives fue nombrado obispo auxiliar de Barcelona, recibiendo la ordenación episcopal el 5 de septiembre de ese año, de manos del entonces arzobispo, Ricard M. Carles.

El 25 de junio de 2001, el papa Juan Pablo II le nombró obispo coadjutor de Urgell, siendo el arzobispo Joan Martí Alanis. Tomó posesión del cargo el 29 de julio siguiente.

Arzobispo de Urgell desde 2003

Tras la renuncia por edad de Joan Martí Alanis, el 12 de mayo de 2003 Juan Pablo II nombró a Joan Enric Vives arzobispo de Urgell. El 10 de julio de ese año juró constitucionalmente como nuevo copríncipe de Andorra, en la Casa de la Vall, de Andorra la Vella.

El 19 de marzo de 2010, Benedicto XVI le concedió el título honorífico personal de arzobispo ‘ad personam’, que reconoce su dignidad como arzobispo (aunque Urgell no es una archidiócesis, sino una diócesis) y su doble autoridad, eclesiástica y oficial.

Los copríncipes de Andorra representan la Jefatura del Estado Independiente del Principado de Andorra. Es un título que comparten, en igualdad y a título personal, el obispo de Urgell y el presidente de la República Francesa.

Cargos en la Conferencia Episcopal y en la Tarraconense

En la Conferencia Episcopal Española (CEE), Joan Enric Vives es el presidente de la Comisión Episcopal para el Clero y Seminarios (desde 2020) y miembro de la Comisión Permanente.

Antes había presidido la Comisión de Seminarios y Universidades (2005-2008 y 2014-2020) y miembro de Enseñanza y Catequesis (1993-2002), Pastoral Social (2002-2005), Medios de Comunicación Social (2008-2014) y del Consejo de Economía (2008-2014).

Además, por otra parte, fue secretario y portavoz durante 24 años (1997-2021) de la Conferencia Episcopal Tarraconense, que reúne a los obispos de las provincias eclesiásticas de Tarragona y Barcelona. También fue responsables de Enseñanza (1993-2002), Seminarios y Pastoral Vocacional (1993-2008) y Liturgia (desde 2004).

Actualmente (desde 2001) es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña.

Joan-Enric Vives, Copríncep episcopal i arquebisbe, complirà 75 anys el pròxim 24 de juliol, l’edat obligada de jubilació, un mandat que va imposar el Concili Vaticà II i que els bisbes majoritàriament no porten de bona gana. Quan un bisbe compleix 75 anys, es prega que enviï al Sant Pare la seva carta de renúncia, que vol dir que demana permís de jubilar-se de l’ofici de bisbe diocesà. El Papa Francesc, segons ha pogut saber el Diari, té la intenció que Vives continuï perquè la seva salut li permet. Les fonts apunten que “previsiblement” serà així, segons han comentat des del Vaticà al Govern tenint en compte les característiques tan específiques, i que l’Arquebisbe seguirà dos o tres anys al capdavant de la diòcesi. El bisbe d’Urgell és alhora cap d’Estat conjuntament amb el copríncep francès. A final del 2022 es va mostrar a favor que el Vaticà designi un bisbe coadjutor que faciliti la transició en el càrrec quan ell compleixi els 75 anys i s’hagi de jubilar, com estipula la constitució apostòlica. De moment no serà així, i Francesc considera que la seva salut li permet seguir a la Seu mentre es fa el relleu de manera pausada. El fet que no s’hagi nomenat un bisbe coadjutor, com sí que es va fer amb Joan Martí Alanis, és la mostra que el substitut encara no és triat. Fonts properes al Govern fixen un termini de dos o tres anys per al canvi, i donen per fet que un any abans de la jubilació de Vives hi haurà el nomenament d’un bisbe coadjutor per fer una transició ordenada i estigui preparat per al nou càrrec quan en prengui possessió. Aquesta designació serà el senyal que Vives es jubila. Les fonts donen per segur que tindrà lloc cap al 2026, tot i que no es descarta que la demora sigui de tres anys. Trobar el successor no és tasca fàcil, ja que cal algú que parli català, que tingui coneixement de la realitat andorrana, i domini l’anglès i francès per a les seves obligacions institucionals com a Copríncep. El d’Urgell es considera un bisbat mixt. No és urbà, com el de Barcelona, ni rural, com seria el de Solsona. Al Govern el conforta aquesta transició tranquil·la. Vives –i també el Papa Francesc– és conscient de les reivindicacions de la societat andorrana i de les intencions polítiques de despenalitzar l’avortament per a les dones. Tot i que l’avortament és una línia vermella per a l’Església, l’executiu està convençut que l’afer està encarrilat i que la proposta serà acceptada pel Vaticà. El setembre passat el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, va fer unes declaracions de molt valor durant la seva visita a Andorra pel Dia de Meritxell: “Esperem trobar una solució satisfactòria per a tots”, va apuntar en relació amb la possibilitat de posar en marxa fórmules que protegeixin a les dones que decideixin avortar. Lògicament, Parolin no farà unes declaracions que no estiguin en sintonia amb la posició papal. L’arribada imminent d’un nou Bisbe d’Urgell podria fer un gir radical i posar en problemes les aspiracions polítiques, ja que probablement es mostraria reticent a haver de començar l’episcopat amb una despenalització delicada per a l’Església. https://www.diariandorra.ad/nacional/240603/vives-sera-durant-dos-anys-mes-coprincep-episcopal_152198.html 24.07.2023 María Gómez / ARAS Joan Enric Vives Sicilia (Barcelona, 24 de julio de 1949) es un obispo español de 74 años. Desde 2003 es arzobispo de Urgell, con el título adicional de copríncipe de Andorra, que comparte con el presidente de Francia. Estudió, fue ordenado y desarrolló su ministerio sacerdotal en la Archidiócesis de Barcelona, donde fue nombrado obispo auxiliar en 1993. En 2001 fue designado obispo coadjutor de Urgell, siendo el titular Joan Martí Alanis. Al renunciar este por edad, en 2003 Vives se convirtió en arzobispo de Urgell y copríncipe de Andorra. Durante 24 años fue secretario y portavoz de la Conferencia Episcopal Tarraconense, y actualmente es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña. En la CEE, preside la Comisión de Clero y Seminarios, y es miembro de la Comisión Permanente. Boletín gratuito de Religión Digital QUIERO SUSCRIBIRME Estudios y primeros años Joan Enric Vives es licenciado en Teología (1976) por la Facultad de Teología de Barcelona, licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación, sección filosofía (1982), y doctor (1993) por la Universidad de Barcelona. El 24 de septiembre de 1974 fue ordenado sacerdote en su parroquia natal de Santa Maria del Taulat, quedando incardinado en la Archidiócesis de Barcelona y desarrollando allí su ministerio pastoral: fue coadjutor y párroco en diversas parroquias de la diócesis, miembro fundador y consiliario del Movimiento de Jóvenes Cristianos en ambientes populares (JOBAC) (1975-1987), delegado episcopal de Justicia y Paz (1978-1993), y formador (1987-1991) y rector (1991-1997) del Seminario Mayor. También ejerció como secretario del Consejo Presbiteral (1978-1989), miembro y secretario del Colegio de Consultores (1985-1995); y secretario del Consejo Episcopal (1988-1990) y del Consejo Asesor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990). En el ámbito académico, fue profesor de Historia de la Filosofía en la Facultad de Teología de Catalunya (1983-1993). En la Facultad Eclesiástica de Filosofía de la Universidad Ramón Llull también fue profesor (1988-1993), vicedecano (1989-1993), y fue miembro del Patronato de la Fundación Universidad Ramón Llull (1991-1994). Obispo en Barcelona y en Urgell El 9 de junio de 1993, Vives fue nombrado obispo auxiliar de Barcelona, recibiendo la ordenación episcopal el 5 de septiembre de ese año, de manos del entonces arzobispo, Ricard M. Carles. El 25 de junio de 2001, el papa Juan Pablo II le nombró obispo coadjutor de Urgell, siendo el arzobispo Joan Martí Alanis. Tomó posesión del cargo el 29 de julio siguiente. Arzobispo de Urgell desde 2003 Tras la renuncia por edad de Joan Martí Alanis, el 12 de mayo de 2003 Juan Pablo II nombró a Joan Enric Vives arzobispo de Urgell. El 10 de julio de ese año juró constitucionalmente como nuevo copríncipe de Andorra, en la Casa de la Vall, de Andorra la Vella. El 19 de marzo de 2010, Benedicto XVI le concedió el título honorífico personal de arzobispo ‘ad personam’, que reconoce su dignidad como arzobispo (aunque Urgell no es una archidiócesis, sino una diócesis) y su doble autoridad, eclesiástica y oficial. Los copríncipes de Andorra representan la Jefatura del Estado Independiente del Principado de Andorra. Es un título que comparten, en igualdad y a título personal, el obispo de Urgell y el presidente de la República Francesa. Cargos en la Conferencia Episcopal y en la Tarraconense En la Conferencia Episcopal Española (CEE), Joan Enric Vives es el presidente de la Comisión Episcopal para el Clero y Seminarios (desde 2020) y miembro de la Comisión Permanente. Antes había presidido la Comisión de Seminarios y Universidades (2005-2008 y 2014-2020) y miembro de Enseñanza y Catequesis (1993-2002), Pastoral Social (2002-2005), Medios de Comunicación Social (2008-2014) y del Consejo de Economía (2008-2014). Además, por otra parte, fue secretario y portavoz durante 24 años (1997-2021) de la Conferencia Episcopal Tarraconense, que reúne a los obispos de las provincias eclesiásticas de Tarragona y Barcelona. También fue responsables de Enseñanza (1993-2002), Seminarios y Pastoral Vocacional (1993-2008) y Liturgia (desde 2004). Actualmente (desde 2001) es el obispo responsable del Seminario Mayor Interdiocesano de Cataluña. 

Te has perdido

Llámenos y consiga asesoramiento gratuito. T.+33786568901

X
  • Contacto
    Contact Form
  • WhatsApp